El primer pas que podem donar durant aquesta Quaresma, en plena crisi, és el descentrament egoista sobre nosaltres mateixos per sortir vers els altres.
La relació amb els altres, amb la natura o amb la societat, pot tenir dues formes: pot ser per servir-me’n o per cercar comunió.
Treure un profit, utilitzar la natura com a diversió, els altres com a mitjà per a satisfer-me, pensar què en puc treure, com ajudaran al meu currículum.... jo, al centre, els altres mers satèl·lits.
Vivim immersos en una societat que té el seu centre en el jo subjectiu, i que el mou a realitzar-se, guanyar, gaudir o garantir…
Lluitem per a deixar aquest hàbit. Cerquem comunió.
Comencem una nova vida
Cercant el que ens és comú:
Escoltar, comunicar, aprendre, ajudar, contemplar, trobar punts coincidents, teixir comunió, gratuïtat, perdonar i perdonar-se, gaudir conjuntament, vida comunitària, la natura com a lloc de tots i propi
Pas a pas amb decisió anar-nos descentrant de tant de jo, situar-nos en el lloc dels altres, esdevenir sensibles, disposats sempre a fer un favor. Cercar i trobar una proximitat amb els que pateixen o són explotats. És això el que demana el nostre cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada