"LA LLIÇÓ DE LA PAPALLONA"

Us posem aquest conte perquè reflexionem ja que ve a ser una metàfora per deixar créixer als nens i sobretot per a fomentar la seva autonomia.

 Un dia, un home va veure una crisàlide de papallona amb una petita obertura. L'home es va asseure i va observar un parell d'hores com la papallona s'esforçava perquè el seu cos passés a través d'aquell petit forat. Va passar una bona estona i semblava que no aconseguia cap progrés.

Per aquell home, la papalloneta ja s'havia esforçat prou. Trobava que ja no podia fer més per poder sortir del capoll per ella mateixa.

 Llavors l'home va decidir ajudar a la papallona; va agafar unes tisores i va tallar la resta del capoll. A la fí la papallona va poder sortir. Però el seu cos estava atrofiat, era petit i tenia les ales aixafades.

L'home va continuar observant-la perquè sabia que en qualsevol moment les ales de la papallona s'obririen, s'agitarien i serien capaces de suportar el seu cos, que al seu torn aniria prenent forma.

Però res de tot això va passar. Aquella papallona va passar la resta de la seva vida arrossegant-se amb un cos deforme i amb ales atrofiades. Mai va ser capaç de volar.

Allò que aquell bon home, amb tan bona voluntat per ajudar, no comprenia era que l'esforç de la papallona per poder passar a través de la petita obertura del capoll atapeït, era la manera per la qual la natura feia que el fluid del cos de la papallona arribés a les ales, per, una vegada a fora del capoll, poder volar.

" 

Sense saber-ho, i amb molta voluntat, el senyor de la història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l'esforç de sortir de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari.

Sovint, els pares i mares tenim una tendència a fer als fills/es allò que ells mateixos podrien fer per si mateixos.

Si els fem allò que ells poden fer sols els prenem la possibilitat de trobar gratificacions personals, de trobar reafirmació en la seva autoestima, de fer- los responsables dels seus actes i decisions.

JESÚS TENIA RAÓ

Què sentim els seguidors de Jesús quan ens atrevim a creure de veritat que Déu ha ressuscitat Jesús? Què vivim mentre seguim caminant darrera els seus passos? Com ens comuniquem amb ell quan l’experimentem ple de vida?

Jesús ressuscitat, tenies raó. És veritat tot el que ens has dit de Déu. Ara sabem que és un Pare fidel, digne de tota confiança. Un Déu que ens estima més enllà de la mort. Continuarem dient-li "Pare" amb més fe que mai, com tu ens has ensenyat. Sabem que no ens decebrà.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu és amic de la vida. Ara comencem a entendre millor la teva passió per una vida més sana, més justa i més feliç per a tothom. Ara comprenem per què anteposaves la salut dels malalts a qualsevol norma o tradició religiosa. Seguint els teus passos, viurem guarint la vida i alleujant el patiment. Posarem sempre la religió al servei de les persones.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu fa justícia a les víctimes innocents: fa triomfar la vida sobre la mort, el bé sobre el mal, la veritat sobre la mentida, l'amor sobre l'odi. Seguirem lluitant contra el mal, la mentida i l'odi. Cercarem sempre el regne d'aquest Déu i la seva justícia. Sabem que és el primer que el Pare vol de nosaltres.

José Antonio Pagola

CELEBRACIÓ DEL PERDÓ

Avui els alumnes del cicle superior, han assistit a la Capella de l’escola Mare de Déu del Roser Amílcar.

Aquesta cerimònia va dedicada al Perdó de totes les accions incorrectes que hem fet i volem que se’ns perdonin.

Abans de la cerimònia, tots els alumnes han escrit en un paper allò que volíem rectificar. Després hem fet una petita introducció i tot seguit hem llegit la paràbola del Fill Pròdig on se’ns explica que si ens penedim de cor obtenim el perdó.

A continuació hem donat els papers al sacerdot i ell els ha posat en un pot i els ha cremat. Hem entès que d’aquesta manera desapareixien totes aquelles coses que ens aparten de Jesús i podíem tornar a estar en pau amb ell. El sacerdot ens ha perdonat els nostres pecats. La cerimònia ha finalitzat amb un cant final: “Jesús m’estima”

Aquesta cerimònia ens ha servit per reflexionar sobre les nostres faltes i els nostres erros per poder així rectificar-los.

Sara, Clara i Javier.

“DESCENTRAR-SE DEL JO. ANAR VERS ELS ALTRES"

El primer pas que podem donar durant aquesta Quaresma, en plena crisi, és el descentrament egoista sobre nosaltres mateixos per sortir vers els altres.

La relació amb els altres, amb la natura o amb la societat, pot tenir dues formes: pot ser per servir-me’n o per cercar comunió.

Treure un profit, utilitzar la natura com a diversió, els altres com a mitjà per a satisfer-me, pensar què en puc treure, com ajudaran al meu currículum.... jo, al centre, els altres mers satèl·lits.

Vivim immersos en una societat que té el seu centre en el jo subjectiu, i que el mou a realitzar-se, guanyar, gaudir o garantir…

Lluitem per a deixar aquest hàbit. Cerquem comunió.

Comencem una nova vida

Cercant el que ens és comú:

Escoltar, comunicar, aprendre, ajudar, contemplar, trobar punts coincidents, teixir comunió, gratuïtat, perdonar i perdonar-se, gaudir conjuntament, vida comunitària, la natura com a lloc de tots i propi

Pas a pas amb decisió anar-nos descentrant de tant de jo, situar-nos en el lloc dels altres, esdevenir sensibles, disposats sempre a fer un favor. Cercar i trobar una proximitat amb els que pateixen o són explotats. És això el que demana el nostre cor.

QUARESMA UN CANVI DE COR!!!

Hem iniciat la Quaresma, el període de quaranta dies que van des del dimecres de cendra fins a la Pasqua. Un temps per a preparar de la millor manera possible la festa de la Pasqua, és a dir, el record de la mort de Jesús i la celebració de la seva resurrecció.

La Quaresma implica compromís per canviar en positiu, un canvi de cor que es fa realitat a l’hora de definir prioritats, prendre decisions, fer les coses d’una manera més evangèlica. Per tant, també és un moment perquè cadascú davant els reptes que li presenta la vida repensi, triï i decideixi com actuar. ATURA’T I ACTUA DES DEL COR.

ENS APROPEM A LA QUARESMA

En aquests temps que corren en que cada dia quan escoltem els mitjans de comunicació sentim notícies tristes, la crisi, problemes, molts de nosaltres estem angoixats. I demà què?
És ben cert que cadascú cerca la força en aquells que estima, en ser positius,… d’altres també la cerquen en Déu, en Jesús i per tots aquests us convidem a escoltar el tema del grup “Brotes de olivo” que de segur que us farà pensar. Que gaudiu!

A GRUPS DE REFLEXIÓ - CREC PREGUEM PER LA PAU

El passat dilluns tots els infants i joves, aprofitant que era el dia Internacional de la Pau i la No-violència, vam treballar aquest valor amb diferents dinàmiques i finalment vam celebrar una pregària.

Els monitors de grups hem recollit les imatges d’aquesta sessió i les volem compartir amb vosaltres. Per nosaltres va ser una sessió molt especial i emotiva, sobre tot quan vam anar escoltant els diferents desitjos de pau que havien escrit els nois i noies i quan vam unir les nostres mans per resar plegats un “Pare Nostre de la Pau”. Esperem que tot aquest treball que anem fent amb ells doni fruit el dia de demà i que ens ajudi a Construir entre tots un món millor.

UNA MIRADA NOVA

Benvolguts seguidors del Blog: hem iniciat un nou any i molts de nosaltres ho hem fet amb nous desitjos i amb forces renovades. Des d’aquí us convidem a que llegiu aquesta reflexió que fa referència a aquesta nova etapa i ens convida a iniciar-la fent una mirada nova.

UN NOU ANY!!!

Amb l’arribada d’un nou any, sempre ens marquem bons propòsits i desitjos i podem fer-ho des d’una MIRADA NOVA…

Una mirada nova per començar amb il·lusió, alegria i interès per aprofitar aquesta oportunitat que se’ns ofereix per a créixer com a persones.

Una mirada nova per donar una resposta d’agraïment a molta gent que ens acompanya al llarg del nostre dia a dia.

Una mirada nova que ens faci descobrir la mirada de Jesús en els altres i que ens faci mirar amb ulls nets als que ens envolten.

Una mirada nova acompanyada d’una actitud

d’escolta envers els que ens envolten per ajudar-los

i acompanyar-los en aquest camí.