Un dia vaig somiar que vivia un món on tothom era feliç, on el somriure era la tarjeta de presentació. Un món al qual tothom hi tenia el seu lloc.Un dia vaig somiar que la gent s'estimava, que tothom sentia al proïsme com al seu propi germà.
Un dia vaig somiar que el perdó ens feia més propers, que l'escoltar ens feia més savis, que el donar ens feia més generosos, que una mirada valia més que mil paraules...
Comencem la nostra setmana plens de somnis, plens de projectes. Fem-los realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada