Us posem aquest conte perquè reflexionem ja que ve a ser una metàfora per deixar créixer als nens i sobretot per a fomentar la seva autonomia.
Un dia, un home va veure una crisàlide de papallona amb una petita obertura. L'home es va asseure i va observar un parell d'hores com la papallona s'esforçava perquè el seu cos passés a través d'aquell petit forat. Va passar una bona estona i semblava que no aconseguia cap progrés.
Per aquell home, la papalloneta ja s'havia esforçat prou. Trobava que ja no podia fer més per poder sortir del capoll per ella mateixa.
Llavors l'home va decidir ajudar a la papallona; va agafar unes tisores i va tallar la resta del capoll. A la fí la papallona va poder sortir. Però el seu cos estava atrofiat, era petit i tenia les ales aixafades.
L'home va continuar observant-la perquè sabia que en qualsevol moment les ales de la papallona s'obririen, s'agitarien i serien capaces de suportar el seu cos, que al seu torn aniria prenent forma.
Però res de tot això va passar. Aquella papallona va passar la resta de la seva vida arrossegant-se amb un cos deforme i amb ales atrofiades. Mai va ser capaç de volar.
Allò que aquell bon home, amb tan bona voluntat per ajudar, no comprenia era que l'esforç de la papallona per poder passar a través de la petita obertura del capoll atapeït, era la manera per la qual la natura feia que el fluid del cos de la papallona arribés a les ales, per, una vegada a fora del capoll, poder volar.
"
Sense saber-ho, i amb molta volu
ntat, el senyor de la història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l'esforç de sortir de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari.
ntat, el senyor de la història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l'esforç de sortir de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari.
Sovint, els pares i mares tenim una tendència a fer als fills/es allò que ells mateixos podrien fer per si mateixos.
Si els fem allò que ells poden fer sols els prenem la possibilitat de trobar gratificacions personals, de trobar reafirmació en la seva autoestima, de fer- los responsables dels seus actes i decisions.
